Sempre ha estat cert que una imatge val més que mil paraules i si en són una successió a 25 fotogrames per segon…millor que millor. El següent vídeo il·lustra prou bé el que és un implant coclear i com funciona; això sí, com moltes coses interessants d’Internet, està en anglès. En cas que tinguis problemes per entendre’l just a sota del vídeo hem transcrit el que diu.

Les cèl·lules ciliades de l’oïda interna transmeten la informació al nervi auditiu, el qual l’envia al cervell.

En la majoria dels casos de sordesa, el nervi auditiu segueix essent funcional, però les cèl·lules ciliades solen estar danyades.

En un sistema d’implant coclear el so és captat a través del micròfon i viatja a un mini ordenador extern, anomenat processador de la parla.

El so és processat i convertit en informació digital. Aquesta informació digital és enviada a través d’una antena transmissora fins la part interna del sistema, implantada quirúrgicament.

El dispositiu d’implant convertirà la informació del so en senyals elèctrics que viatgen pel feix d’elèctrodes, inserint-se en la zona coclear.

Els elèctrodes estimulen de forma directa els nervis auditius enviant la informació del so directament al cervell.

Com que s’ha salvat la zona danyada de l’oïda interna, l’implant coclear proporciona un mecanisme per poder sentir completament nou.

Generalitats

Abans de parlar de l’implant coclear pròpiament dit, resumirem molt breument alguns conceptes.

Com ja sabeu – en un normoient – les ones sonores travessen l’oïda externa fins arribar al timpà, o membrana timpànica, el qual inicia la seva vibració i posa en moviment la cadena ossicular, formada per tres ossets: martell, enclusa i estrep.

I així aquests transfereixen l’energia fins l’oïda interna, els fluïts continguts en aquesta oïda interna entren en moviment, provocant que les cèl·lules ciliades (de l’òrgan de Corti, és a dir, el “cargol”) transformin aquestes vibracions en impuls elèctrics, que es transmetran per les fibres nervioses auditives al cervell. En alguns tipus de sordesa profunda, hi ha una destrucció de les cèl·lules ciliades. L’implant coclear substitueix aquestes cèl·lules enviant senyals al cervell.

 

Classificació de les pèrdues auditives

Pèrdua auditiva lleu (20 a 40dB)

Dificultat en determinats fonemes: Dislàlies audiogèniques

Certs problemes de lecto-escriptura

Hi ha llenguatge de manera natural

Pèrdua auditiva moderada (40 a 70dB)

Dificultat amb més número de fonemes: Dislàlies generalitzades

Problemes de comprensió per la dificultat de percepció

Problemes de lecto-escriptura

Hi ha llenguatge

Pèrdues auditives severes (70 a 90 dB)

No hi ha parla o només diu paraules soltes, les que percep amb major intensitat

Té certa experiència sonora

Veu molt alterada

No té prosòdia

Pèrdues auditives profundes (+90dB)

No hi ha consciència sonora

No hi ha parla espontània

No té control de veu

Què és un Implant Coclear?

L’implant coclear és un transductor que transforma les senyals acústiques en senyals elèctriques que estimulen el nervi auditiu. Aquestes senyals elèctriques són processades a través de les diferents parts que conformen l’implant coclear les quals es divideixen en externes i internes.

Externes: Micròfon (1): Recull els sons, que passen al processador. Processador (3): Selecciona i codifica els sons més útils per la comprensió del llenguatge. Transmissor (4): Envia els sons codificats al receptor (5).

Internes: Receptor-Estimulador (5): S’implanta en l’os mastoides, darrera del pavelló auricular. Envia les senyals elèctriques als elèctrodes. Elèctrodes (6): S’introdueixen en l’interior de la còclea (8) (oïda interna) i estimulen les cèl·lules nervioses que encara funcionen. Aquests estímuls passen a través del nervi auditiu (7) al cervell, que els reconeix amb sons i llavors, té la sensació “d’escoltar”.

Ambdues parts (externa i interna) es posen en contacte per un cable (2) i un imant (4). Pràcticament tots els implants coclears actuals corresponen a la descripció que s’ha fet fa un moment. Hi ha diferents marques al món. Algunes d’elles, les més antigues, eren monocanals: és a dir, tenien només un canal o un sol elèctrode. Els primers implants al món són dels anys cinquanta.

Actualment, s’implanten multicanals i la tecnologia entre uns i altres (dels que hi ha en el mercat) és molt semblant, encara que entre uns i altres existeixen diferències tècniques. Les diferències més visibles són la mida del processador (petaca o retroauricular) i el tipus de piles emprades per la seva alimentació: piles normals de 1,5V, recarregables, amb forma de botó.

Una anotació abans de continuar respecte als monocanals. Evidentment, no pot donar la mateixa informació un sol elèctrode que varis i quan s’ha atacat a l’implant – ens referim als usuaris postlocutius – de que no dóna molta informació, potser s’hauria de puntualitzar de quina generació d’implants parlem, ja que com dèiem abans, els implants coclears actuals donen una informació molt propera a l’envolvent de la paraula.

Criteris generals per a implants coclears

Per ser candidat a l’I.C. és necessari i imprescindible complir els següents requisits (evolucionen en funció de les investigacions i dels resultats):

• Sordesa neurosensorial bilateral profunda o total.
• Impossibilitat de beneficiar-se d’una pròtesi auditiva convencional.
• Convicció del pacient que la millora auditiva que li aporti l’implant coclear el beneficia personal i socialment.

Pre i Postlocutius

De totes maneres, abans de continuar, hem de referir-nos a una diferència important:

• Els prelocutius (la sordesa dels quals és de naixement o ha aparegut en els primers anys de vida) i per tant, no tenen empremtes auditives en el seu cervell i tampoc han adquirit el llenguatge de forma natural i espontània.
• Els postlocutius (la sordesa dels quals ha estat posterior a l’aprenentatge del llenguatge; és a dir, els que han escoltat abans).

En aquest últim cas, els resultats són espectaculars. Amb molt poc temps de rehabilitació, la intel·ligibilitat – inclòs sense recolzament de lectura labial – augmenta considerablement i molts d’ells utilitzen el telèfon.

Algunes persones – inclosos els professionals poc convençuts – creuen que si l’implant no donen un 100% de intel·ligibilitat no es pot considerar vàlid, però als postlocutius aquesta reinserció sonora els hi és molt vàlida. Aquesta qüestió que es plantegen els normoients és si “escolten igual que abans” i el que diuen ells és que en un primer període, la veu sona com metàl·lica; sembla ser que aquest efecte desapareix al poc temps.

Limitacions d’un implant coclear

L’I.C. té algunes limitacions o s’han de tenir en compte alguns factors:

TEMPS:

• Els pacients han d’aprendre a interpretar els sons que reben; per això és necessita temps.

ESPORTS:

• Es poden practicar esports, sempre que s’evitin els cops (potser el futbol sigui un d’ells i és recomanable que es llevin la unitat exterior). Però ens consta que hi ha nens i nenes que patinen o esquien, per exemple. Per descomptat, no es pot nedar amb la unitat exterior de l’implant, com a ningú se li ocorreria fer-ho amb un audiòfon (si es treu, problema acabat), exepte el model Neptune d’Advanced Bionics, que és submergible.
  

AEROPORTS:

• Ja que està format internament per materials metàl·lics i magnètics que poden ser detectats pels sistemes electrònics de control, s’ha de passar per fora dels controls dels aeroports o duanes (igual que passa amb una persona que porta un marcapassos). Durant les operacions d’enlairament i aterratge, en un vol d’avió, s’ha de desconnectar el processador ja que pot provocar interferències.

PROVES MÈDIQUES:

• La ressonància magnètica nuclear no s’ha de realitzar a la zona del cap, però això també passa a les persones que porten pròtesis dentals.

DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES:

• S’han dit molts disbarats sobre els implants coclears però un dels més grans és el de que atrauen els llamps de les tormentes atmosfèriques. NO EXISTEIX CAP PERILL RESPECTE ALS LLAMPS O A LES TEMPESTES.

Candidats: Criteris de selecció

PROVES PRÈVIES A UN IMPLANT COCLEAR

Abans de procedir a un I.C. és necessari realitzar una sèrie de proves per determinar en quina mesura pot restablir-se l’audició del pacient. Aquestes proves són:

• Audiometria tonal (tons purs) i verbal (paraules), per saber el grau d’audició del pacient i el nivell de discriminació de la conversació.
• Impedanciometria.
• Comprova el funcionament de la part vestibular de l’oïda interna.
• Test del Promontori: Per determinar si l’estimulació elèctrica del nervi auditiu produeix sensacions auditives i el grau de discriminació.
• Test electroneurofisiològic.
• Radiografies: Es precisa un estudi radiològic mitjançant T.A.C. de la còclea per conèixer el seu estat de calcificació i si existeix algun grau de malformació de la mateixa.
• Estudi psicològic i grau de motivació per solucionar la seva sordesa.
• Test logopèdic: Per valorar la comprensió, el desenvolupament del llenguatge, la lectura labial.

EQUIP MULTIDISCIPLINAR

Com podeu comprovar, la decisió d’implantar no la pren una sola persona, sinó tot un equip de professionals que contrasten els resultats de les diferents proves.

I això és important perquè algunes d’elles es poden considerar eliminatòries, és a dir, si amb una pròtesis ben adaptada hi ha guany, ja no és candidat a I.C., si el T.A.C. dóna com resultat una còclea ossificada, tampoc serà el candidat més idoni en principi.

LLENGUA DE SIGNES/MOTIVACIÓ

Notareu que en cap moment s’utilitza com a criteri incloent o excloent el fet de que l’individu empri com a forma de comunicació la llegua de signes.

El candidat ideal és aquell que sigui oralista, que tingui una bona competència en lectura labial i que – com hem dit al principi – tingui motivació per escoltar, que cregui que l’implant pugui beneficiar-li.

Per tot això – i perquè no hi hagi incoherències – una persona sorda filla de pares sords i l’entorn del qual no sigui oralista i la seva llengua vehicular sigui la llengua de signes, no pensem que sigui el candidat més adequat, pel fet que pugui entrar en contradicció amb la seva pròpia realitat.

No obstant, una persona sorda, fill de pares oients, immersa en un món sonor, l’entorn del qual no coneix la llengua de signes, encara que aquesta sigui la seva forma de comunicar-se, pot ser un candidat acceptable.

La diferència estarà en que necessitarà més temps de rehabilitació i probablement més esforç i dedicació, ja que no només haurà de fer un treball de discriminació auditiva, sinó també un exercici d’estructuració del llenguatge.

Creiem que l’única persona amb dret de decisió és el propi candidat, que ha de estar bé informat i que, si és possible, abans de procedir a l’implant coclear tingui l’oportunitat de contactar amb altres implantats per rebre informació de primera mà i amb qui puguin compartir els seus dubtes, angoixes i expectatives. (Si es tracta d’un nen, aquesta decisió recaurà en els pares).

Intervenció i post-operatori

Un cop seleccionat el pacient per l’equip multidisciplinari es passa a la següent etapa: la cirurgia.

La intervenció es realitza sota anestèsia general; els seus riscos són els propis de tota intervenció quirúrgica efectuada a nivell de l’oïda mitjana i de la interna, és a dir, pràcticament cap i que es redueixen als propis d’entrar a qualsevol quiròfan.

La duració aproximada de l’operació és de 2-3 hores. Exigeix un període de hospitalització de més o menys 48 hores, exempt normalment de molèsties importants. La recuperació postoperatoria dura normalment entre 3 y 5 setmanes, és a dir, fins que s’ha produït la cicatrització completa.

A partir d’aquest moment s’ajusten les parts externes de l’implant i ja es pot procedir a l’obertura de canals. Aquest procés significa que s’exciten els elèctrodes i es comença a enviar informació sonora. Cada elèctrode és regulat independentment. A cada persona correspon un programa individual que és la suma de la regulació de tots i cadascun dels seus elèctrodes.

Rehabilitació

ARA COMENÇA EL TREBALL DE DEBÒ. EL VERITABLE PROFESSIONAL DE L’IMPLANT EN ELS PRELOCUTIUS ÉS EL REHABILITADOR, NO EL CIRURGIÀ. (Evidentment sense el metge i una bona cirurgia l’implant coclear no podria actuar).

Els resultats que es van a aconseguir depenen de cada individu en particular, però és important la col·laboració del pacient, la família, el col·legi (si està en edat escolar) i els amics, per desenvolupar una bona rehabilitació.

QUALSEVOL PERSONA IMPLANTADA TREU PROFIT DE L’IMPLANT.

1. DETECCIÓ. En aquesta fase, el pacient ha de ser capaç d’indicar la presència o absència del so.
2. DISCRIMINACIÓ. El pacient ha de saber si dos sons (o dues paraules) són iguals o diferents, sense entendre’ls.
3. IDENTIFICACIÓ. El pacient ha de seleccionar la resposta correcta d’una llista tancada (CLOSED-SET).
4. RECONEIXEMENT. El pacient ha de repetir una frase sense l’ajuda d’un CLOSED-SET. Per ajudar a donar aquest pas, es donen recolzaments que – poc a poc – es van eliminant..
5. COMPRENSIÓ. El pacient ha de proporcionar – treballant les habilitats auditives – una resposta més interactiva que imitativa.

L’entrenament es fa un principi amb:

• Sons ambientals
• Sons musicals
• Vocals
• Consonants
• Seriacions

Resum final

COM AJUDA AL PACIENT UN IMPLANT COCLEAR?

• Fent que recuperi la capacitat de sensació auditiva.
• L’oïda distingeix diferents sons o sorolls.
• Es perceben millor els sons i sorolls quotidians com el timbre de la porta, el del telèfon, la música ambiental, el soroll dels cotxes i els clàxons, les sirenes de les ambulàncies, els lladrucs d’un gos, etc. (és a dir, connectar-me amb el món sonor).
• Millora el seguiment de les conversacions normals, amb l’ajuda de la lectura labial.
• Millora la veu perquè hi ha control de la mateixa, gràcies a que ara s’escolten (mitjançant FEEDBACK auditiu) i passen a regular-ne millor.

DE NOU, LA IMPORTÀNCIA DE LA REHABILITACIÓ

La finalitat de la rehabilitació és la de aconseguir que el pacient tregui el màxim profit del seu implant coclear. Per això, s’ha de familiaritzar amb ell i aprendre a utilitzar un nou codi de sons que el portarà a una millor comunicació amb l’entorn.

LA COL·LOCACIÓ D’UN IMPLANT COCLEAR PRECISA EN ELS PRELOCUTIUS D’UNA OBLIGATÒRIA REHABILITACIÓ, SENT AQUESTA LA BASE MÉS IMPORTANT PER A OBTENIR EL MÀXIM RENDIMENT D’AQUEST SISTEMA AUDITIU.