Resum llei accessibilitat a Catalunya – Per verute totes les diapositives, clicar aquí
Quan parlem d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat auditiva, parlem d’accessibilitat a la informació i a la comunicació, i per millorar-la, de tècniques i recursos per a sortejar les barreres que es troben aquest col·lectiu en aquest àmbit; unes barreres que no podem oblidar que són en aparença, la gran majoria de vegades, ben invisibles als ulls de les persones sense discapacitat auditiva.
La Federació AICE, que representa el col·lectiu de les persones sordes oralistes amb o sense ajudes tècniques, orienta els seus esforços en gran mesura, per la inclusió de complements textuals als missatges verbals, com poden ser subtítols o sobretitulació, o bé complements visuals, per a fer accessible la informació auditiva.
Barreres d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat auditiva
Les barreres que poden trobar les persones amb discapacitat auditiva en el dia a dia són moltes i variades, més avall enumerem diferents entorns on podem trobar-ne i que fan difícil o impossible el seguiment de la informació i la comunicació, i així la possibilitat de dur i desenvolupar la vida amb autonomia i en igualtat de condicions i drets.
- Transport i serveis públics
- Serveis mèdics i assistencials
- Recintes escolars i material educatiu
- Edificis i locals públics
- Habitage i edificis privats
- Centres de cultura i oci
- Pàgines web i mitjans audiovisuals
La llista és amplia però també és llarga la llista de recursos, la gram majoria d’ells afortunadament assequibles, dels que disposem actualment per a poder sortejar les diferents barreres per afavorir l’accés a la informació i la comunicació.
El coneixement així com l’ús d’una llengua afavoreixen i possibiliten no només l’accés i la transmissió del coneixement i de la informació sinó que a més és el canal bàsic de vertebració de les relacions individuals i socials, tal i com es reconeix i es recull a la llei 27/2007 de 23 d’octubre
Però en aquesta línia són molts els recursos i les ajudes tècniques que tenim actualment al nostre abast, com ara veurem.
Recursos i ajudes tècniques per l’accessibilitat a la informació i la comunicació
- Subtitulació (televisió, vídeos, pantalles de cinema)
- Pantalles amb subtitulació o sobretitulació, segons sales (teatres, recitals de música, congressos)
- Pantalles informatives (transports, hospitals i centres de salut, )
- Videoguía (museus, fòrums)
- Anella magnètica i amplificador magnètic portàtil (taxi, bus, taquilles de venda i informació, sales de congressos, sales de cinema, esglésies, visites turístiques)
- SMS, internet en el mòbil i telèfons amb pantalla (comunicació privada, sol·licitud de serveis com taxi, accés a informació bàsica)
- Teleassistència (accés a serveis d’urgències mèdiques i assistencials)
- Senyalització dels arcs de seguretat, per a les persones amb implant coclear (aeroports, edificis amb alta seguretat)
- Alarmes no sonores, com les lumíniques, per vibració, per infrarojos o per espurnes (hotels, despertadors, telèfons, espais tancats, ambulàncies)
- Sistema de Freqüència Modulada (recintes escolars, interior de la vivenda)
- Videoporters (accés a edificis públics i privats)
- Ascensors amb parets transparents
En aquests moments, poden afirmar doncs que eliminar les barreres cap a la informació i la comunicació, i aconseguir un accessibilitat plena per a les persones amb discapacitat auditiva més que un problema de mitjans tècnics, és una qüestió de sensibilitat.